Retornem a la presencialitat després d'uns llargs mesos. Avui ens hem vist en persona per primera vegada en aquesta assignatura, i la veritat és que la sensació ha estat força estranya. Ja havíem estat treballant la projecció de la veu... però amb una pantalla! I avui semblava una petita prova de la realitat, amb tots els expectadors al dabant atents i impacients.
Ens hem estirat en màrfegues separats i separades al voltant de l'aula, hem practicat exercicis de projecció agafant la veu, hem cantat, parlat i harmonitzat de diverses maneres. Primer hem compartit el que havíem extret del perfil comunicador de tres vídeos que havíem vist durant la setmana, quin ens agradava més, per què, què es podia millorar... Després hem practicat una mateixa frase canviant el significat, però sense tocar les paraules. Havíem de jugar amb les pauses, els accents, l'altura... A mi aquesta tasca encara em costa una mica, però cada vegada em dono més compte de la gran importància que això té i de les ventatges que aporta saber manegar la nostra veu.
La resta de la sessió s'ha basat en practicar aquests exercicis harmònics amb diverses paraules com naneninonu o bon dia. Els braços i el cos també ens han ajudat.
És molt important conèixer-nos i com pot funcionar el nostre cos. Només canviant l'obertura de la boca, el so agafa una forma molt diferent, o segons la postura corporal que agafem. També és molt important saber jugar amb el que ja tenim, saber aprofitar els silencis i els timings, la velocitat, la intensitat, l'altura... per donar el sentit i el significat que vulguem al que comuniquem. Al final, la comunicació no només és el que diem, sinó el com.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada