Maria Safont-Tria

 Avui ens hem centrat en com respirem, sobretot en el moment de projectar la veu. El sistema respiratori ens permet fer l'acte de la respiració, el qual assegura la nostra supervivència, i per tant és un sistema que actua de manera inconscient. Però també ens permet modular-lo, regular-lo i convertir-lo en una acció conscient. Això ens permet facilitar la nostra comunicació, i que la veu pugui sortir amb facilitat i no com un esforç extra. Hi ha dues formes de respirar, doncs, agafant l'aire o deixant-lo entrar. Agafar l'aire ens dificulta molt la projecció, i fa que el nostre cos no pugui captar-lo des de diferents parts. Això fa que, per exemple, ens costi llegir un text molt llarg, o se'ns acabi l'aire en mig d'una cançó. En canvi, si podem anar desplaçant l'aire per diverses parts del cos, amb una flexibilitat, la projecció és molt més fàcil i natural. D'això se'n diu respiració diafragmàtica o costo-diafragmàtica. La respiració és un element que

Ja hem arribat a la tercera sessió, que ràpid anem avançant!  L'última sessió vam estar investigant sobre el nostre eix central i com ens trobàvem amb ell, però, aquest no era per tothom. Per això hem donat una oportunitat al recurs de la pelvis. Hem repetit el procediment de la sessió anterior, on hem sentit els nostres punts de contacte a terra. Però aquest cop ens hem centrat en la pelvis i tots els ossos que conformen el seu voltant (el còccix, el sacre...), per tots els cantons, repassant cada detall. Després ho hem experimentat de peu, i hem buscat el nostre centre de gravetat des de allà. Ara ja tenim dues postures que ens poden ajudar a projectar la veu millor, segons ens sentim còmodes. També hem practicat tres conceptes bàsics de la veu: la intensitat, l'alçada i la ritmicitat. I com ho hem fet? Doncs amb un so que sempre ens acompanya al català, el fonema [r]. Cada persona el portava, tant amb la veu com amb la gesticulació, pujant i baixant el volum (alçada), la sev

 Avui hem realitzat la segona sessió de cos i veu. Hem començat recordant on es trobaven els nostres punts de contacte : aquelles zones del cos, què a l'estirar-nos entren en contacte amb el terra. A partir d'aquí hem ubicat el nostre eix central , un eix imaginari que passa pel centre del nostre cos de dalt a baix. Un cop ubicat al sòl, l'hem tornat a buscar de peus. Hi havia persones que l'han reconegut fàcilment i s'hi sentien còmodes amb ell, d'altres que per trobar-lo han hagut de realitzar un esforç extra, i algunes que no sabien ben bé com arribar a ell. A mi, m'ha resultat fàcil col·locar-me en el meu eix central, i m'he adonat que m'hi sentia còmode i familiaritzada. Després d'aquestes pràctiques entorn del nostre cos, ens hem desplaçat al nostre altre gran protagonista de la comunicació, la veu. I ho hem fet mitjançant un exercici: havíem d'encistellar unes síl·labes: RI-QUI-TI-QUI-TA-VI. Ho hem probat tots junts, i després en grups

 Primera sessió realitzada. Hem començat amb una breu introducció per part de la professora on ens explica què treballarem els propers divendres amb ella i de quina manera. Un cop hem entès què farem, la sessió ha començat a derivar el protagonisme cap als alumnes. Hem repassat els conceptes bàsics sobre la projecció de la veu i hem entès que durant aquest procés tot el nostre cos té un paper important, inclús aquelles parts que considerem més irrellevants. Ho hem escoltat, ho hem entès, i ho hem posat a proba. A la segona part de la sessió hem realitzat un petit exercici de projecció de veu (ens hem presentat), després hem realitzat uns exercicis on ens hem relaxat, i ho hem tornat a repetir. Segurament la nostra projecció i tensió ha canviat cap a positiu després d'això. Finalment hem fet un exercici de visualització, on ens hem imaginat a nosaltres mateixos davant una situació on havíem de parlar davant d'un gran grup. Després d'això hem compartit com ens havíem vist, i