Passa al contingut principal

Sentim la pelvis

Ja hem arribat a la tercera sessió, que ràpid anem avançant! 

L'última sessió vam estar investigant sobre el nostre eix central i com ens trobàvem amb ell, però, aquest no era per tothom. Per això hem donat una oportunitat al recurs de la pelvis. Hem repetit el procediment de la sessió anterior, on hem sentit els nostres punts de contacte a terra. Però aquest cop ens hem centrat en la pelvis i tots els ossos que conformen el seu voltant (el còccix, el sacre...), per tots els cantons, repassant cada detall. Després ho hem experimentat de peu, i hem buscat el nostre centre de gravetat des de allà. Ara ja tenim dues postures que ens poden ajudar a projectar la veu millor, segons ens sentim còmodes.

També hem practicat tres conceptes bàsics de la veu: la intensitat, l'alçada i la ritmicitat. I com ho hem fet? Doncs amb un so que sempre ens acompanya al català, el fonema [r]. Cada persona el portava, tant amb la veu com amb la gesticulació, pujant i baixant el volum (alçada), la seva freqüència, passant de greu a més agut (alçada) i amb diferents ritmes. Tot això, mentre es transmetia per la veu, i amb el dit índex que ho acompanyava.

Finalment hem retornat a l'exercici de la cistella per recordar com projectar la veu adequadament, i també hem provat d'utilitzar una pantalla a sobre nostre, on havíem de subjectar bé la veu. De la mateixa manera que amb els eixos, una estratègia o altra podia ser més favorable o menys segons la persona que l'utilitzava. 

Amb això hem pogut aprendre diversos recursos que podem utilitzar per practicar la projecció de la veu, amb plena consciència. Entrenant aquesta qualitat mitjançant estratègies adequades ens pot ajudar a millorar la nostra oratòria, per poder regular millor com projectem la nostra veu. Ara que ja comencem a tenir aquestes eines, només ens cal utilitzar-les!

Al llarg de la sessió, observant-me a mi mateixa i a la resta de companyes i companys, durant, m'he fixat la gran importància que té realitzar aquests exercisis des de la consciència, i no de manera rutinària i desinteressada. Escoltar cada part del nostre cos, per poder entendre'l bé i donar-li marge de millora, és un element indispensable per assegurar l'aprenentatge del nostre cos i de la nostra veu.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absència a classe

 A la penúltima sessió de cos i veu, em vaig posar malalta i no vaig poder assistir a classe.  Per aquella sessió havíem de presentar un llibre, una pel·lícula o parlar d'algun lloc que poguéssim visitar. Jo m'havia preparat parlar sobre un llibre que vaig llegir fa un parell d'anys que em va agradar molt, "Girasoles Ciegos" d'Albert Méndez. Em va fer molta llàstima no poder compartir-ho, i sobretot no poder comprovar si tots aquells exercicis que havia estat practicant durant les últimes setmanes, i les eines que havia obtingut, després era capaç d'aplicar a un context més normal o rutinari. Espero que sigui així, potser a la presentació final ho descobreixo.  La setmana vinent haurem de fer una petita prova sobre els exercicis davant de la professora (tot amb pressió fa una mica més de respecte) i al final tindrem un test sobre el que hem estat fent a classe i el llibre que hem anat llegint (i que ens proposava exercicis per fer durant la setmana). Sento

Punt i final

Al llarg d'aquesta última setmana he acabat de fer tots els excercicis que el llibre em proposava i he rellegit els aspectes més fonamentals d'aquest. Molts dels excercicis ja els havíem fet a classe, i per tant ja entenia bé el seu funcionament.  Avui ha estat l'últim dia, tot i que tota la feina que podíem haver fet, ja estava acabada.  Hem fet una prova davant de la professora, anàvem entrant d'un en un i fèiem una de les dues activitats proposades (jo he pogut triar), després dèiem una frase i finalment hem explicat la nostra presentació. Només acabar de dir l'última frase, m'he adonat que he caigut en la trampa. He sortit del paper d'"estar fent un exercici", i la meva veu projectada ha disminuït considerablement. Probablement perquè no estava parlant en públic, i per tant anava retornant a la normalitat, però també per una falsa sensació que la prova havia acabat. Això per mi ha significat que encara he de posar molta consciència quan vull pr

Els personatges

 Aquesta setmana, la sessió ha anat més dirigida al cos. A com projectem amb el nostre cos i què transmetem amb aquest. No només quan parlem, sinó la primera impressió que els components del nostre cos poden donar; com l'expressió corporal o facial, la nostra actitud corporal, la mirada, els gestos que utilitzem, o l'espai que ocupem. Per conscienciar-nos sobre aquests elements hem donat èmfasis a diverses parts del cos, representant un personatge o altre segons on posàvem el pes. El primer que hem utilitzat ha estat el cap, per mi ha estat el més difícil, em sentia tensa i el coll ha trigat molt poc a fer-me mal. Ha estat un personatge que m'ha semblat quelcom enfadat, inflexible i rígid. Després hem baixat al pit, que semblava una persona que volia cridar molt l'atenció, que volia i tenia presència. Pel que fa al digestiu, ho he percebut com amb sensació pesada, mandrosa. I finalment la pelvis semblava una persona que volia ocupar molt l'espai, que volia fer-se ve