Maria Safont-Tria

 Tots i totes, si més no, en major o menor grau, hem actuat alguna vegada. Potser hem fet els pastorets a, l'escola, alguna representació teatral, o inclús fer veure que no en teníem ni idea del que ens estàvem parlant, quan sabíem exactament cada detall que ens explicaven. De la mateixa manera, alguns i algunes de nosaltres poden tenir una gran posada en escena, amb milers de gestos, postures que ens captiven i ens diverteixen fins al final, i d'altres som més aviat una mica maldestres i no sabem del tot on ficar-nos. Però, si una cosa tenim la majoria en comú, és que és una cosa de tot nosaltres, i com més utilitzem, millor ho fem. I si de cop us digués que ara només podeu utilitzar la veu per representar alguna cosa?  Jo la veritat és que he descobert que això ha suposat un gran repte en mi. I la tasca se m'ha anat fent un món a mida que avançava. Qui sóc jo sense el meu cos? Com ensenyo tot això que vull compartir només amb la veu? I d'això anava la classe d'avu

 Aquesta setmana, la sessió ha anat més dirigida al cos. A com projectem amb el nostre cos i què transmetem amb aquest. No només quan parlem, sinó la primera impressió que els components del nostre cos poden donar; com l'expressió corporal o facial, la nostra actitud corporal, la mirada, els gestos que utilitzem, o l'espai que ocupem. Per conscienciar-nos sobre aquests elements hem donat èmfasis a diverses parts del cos, representant un personatge o altre segons on posàvem el pes. El primer que hem utilitzat ha estat el cap, per mi ha estat el més difícil, em sentia tensa i el coll ha trigat molt poc a fer-me mal. Ha estat un personatge que m'ha semblat quelcom enfadat, inflexible i rígid. Després hem baixat al pit, que semblava una persona que volia cridar molt l'atenció, que volia i tenia presència. Pel que fa al digestiu, ho he percebut com amb sensació pesada, mandrosa. I finalment la pelvis semblava una persona que volia ocupar molt l'espai, que volia fer-se ve