Tots i totes, si més no, en major o menor grau, hem actuat alguna vegada. Potser hem fet els pastorets a, l'escola, alguna representació teatral, o inclús fer veure que no en teníem ni idea del que ens estàvem parlant, quan sabíem exactament cada detall que ens explicaven. De la mateixa manera, alguns i algunes de nosaltres poden tenir una gran posada en escena, amb milers de gestos, postures que ens captiven i ens diverteixen fins al final, i d'altres som més aviat una mica maldestres i no sabem del tot on ficar-nos. Però, si una cosa tenim la majoria en comú, és que és una cosa de tot nosaltres, i com més utilitzem, millor ho fem. I si de cop us digués que ara només podeu utilitzar la veu per representar alguna cosa?
Jo la veritat és que he descobert que això ha suposat un gran repte en mi. I la tasca se m'ha anat fent un món a mida que avançava. Qui sóc jo sense el meu cos? Com ensenyo tot això que vull compartir només amb la veu? I d'això anava la classe d'avui, de treballar com jugàvem amb les pauses, l'accent, la intensitat, l'articulació... per explicar una història. Ni els gestos ni les paraules ens podien salvar.
Com he dit abans, aquesta activitat ha estat amb la que més coixa m'he sentit al llarg de tota l'assignatura, la meva veu no estava ni preparada ni conscienciada sobre que això pogués passar, i s'ha sentit totalment desemparada. Però alhora, mirant de cara al repte. Què n'és d'important saber manegar la nostra veu, i què poc que en sabem la majoria.
La sessió ha consistit a repetir un embarbussament, però intentant dir alguna cosa amb la nostra veu (sense canviar les paraules), i aquí ja he notat les meves dificultats per transmetre alguna cosa. Després ens hem dividit en grups petits i ens hem explicat una anècdota, però.... en un idioma inventat! Havien de descobrir què dèiem en funció del que la nostra manipulació de la veu indicava. Ha estat realment interessant i divertit. I a mi m'ha donat a pensar sobre l'ús que faig de la meva veu, i aquelles parts que desaprofito i obvio que em podrien ser de grandíssima utilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada