Maria Safont-Tria

Al llarg d'aquesta última setmana he acabat de fer tots els excercicis que el llibre em proposava i he rellegit els aspectes més fonamentals d'aquest. Molts dels excercicis ja els havíem fet a classe, i per tant ja entenia bé el seu funcionament.  Avui ha estat l'últim dia, tot i que tota la feina que podíem haver fet, ja estava acabada.  Hem fet una prova davant de la professora, anàvem entrant d'un en un i fèiem una de les dues activitats proposades (jo he pogut triar), després dèiem una frase i finalment hem explicat la nostra presentació. Només acabar de dir l'última frase, m'he adonat que he caigut en la trampa. He sortit del paper d'"estar fent un exercici", i la meva veu projectada ha disminuït considerablement. Probablement perquè no estava parlant en públic, i per tant anava retornant a la normalitat, però també per una falsa sensació que la prova havia acabat. Això per mi ha significat que encara he de posar molta consciència quan vull pr

 A la penúltima sessió de cos i veu, em vaig posar malalta i no vaig poder assistir a classe.  Per aquella sessió havíem de presentar un llibre, una pel·lícula o parlar d'algun lloc que poguéssim visitar. Jo m'havia preparat parlar sobre un llibre que vaig llegir fa un parell d'anys que em va agradar molt, "Girasoles Ciegos" d'Albert Méndez. Em va fer molta llàstima no poder compartir-ho, i sobretot no poder comprovar si tots aquells exercicis que havia estat practicant durant les últimes setmanes, i les eines que havia obtingut, després era capaç d'aplicar a un context més normal o rutinari. Espero que sigui així, potser a la presentació final ho descobreixo.  La setmana vinent haurem de fer una petita prova sobre els exercicis davant de la professora (tot amb pressió fa una mica més de respecte) i al final tindrem un test sobre el que hem estat fent a classe i el llibre que hem anat llegint (i que ens proposava exercicis per fer durant la setmana). Sento

 Retornem a la presencialitat després d'uns llargs mesos. Avui ens hem vist en persona per primera vegada en aquesta assignatura, i la veritat és que la sensació ha estat força estranya. Ja havíem estat treballant la projecció de la veu... però amb una pantalla! I avui semblava una petita prova de la realitat, amb tots els expectadors al dabant atents i impacients. Ens hem estirat en màrfegues separats i separades al voltant de l'aula, hem practicat exercicis de projecció agafant la veu, hem cantat, parlat i harmonitzat de diverses maneres. Primer hem compartit el que havíem extret del perfil comunicador de tres vídeos que havíem vist durant la setmana, quin ens agradava més, per què, què es podia millorar... Després hem practicat una mateixa frase canviant el significat, però sense tocar les paraules. Havíem de jugar amb les pauses, els accents, l'altura... A mi aquesta tasca encara em costa una mica, però cada vegada em dono més compte de la gran importància que això té i