A la penúltima sessió de cos i veu, em vaig posar malalta i no vaig poder assistir a classe. Per aquella sessió havíem de presentar un llibre, una pel·lícula o parlar d'algun lloc que poguéssim visitar. Jo m'havia preparat parlar sobre un llibre que vaig llegir fa un parell d'anys que em va agradar molt, "Girasoles Ciegos" d'Albert Méndez. Em va fer molta llàstima no poder compartir-ho, i sobretot no poder comprovar si tots aquells exercicis que havia estat practicant durant les últimes setmanes, i les eines que havia obtingut, després era capaç d'aplicar a un context més normal o rutinari. Espero que sigui així, potser a la presentació final ho descobreixo.
La setmana vinent haurem de fer una petita prova sobre els exercicis davant de la professora (tot amb pressió fa una mica més de respecte) i al final tindrem un test sobre el que hem estat fent a classe i el llibre que hem anat llegint (i que ens proposava exercicis per fer durant la setmana). Sento que l'assignatura se m'ha fet molt curta, suposo que la virtualitat encara ho ha escorçat més dins el meu cap. He descobert que m'agrada molt tot el món de l'oratòria, i penso que la part que implica com utilitzem la nostra veu, la nostra respiració i el nostre cos juguen un paper essencial. Aquesta petita iniciació em motiva a voler continuar indagant, no només com a futura educadora, sinó com a ésser comunicador i que es relaciona constantment, i que per tant, és una eina que penso que totes i tots hauríem de dominar tant com poguéssim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada