Avui hem realitzat la segona sessió de cos i veu. Hem començat recordant on es trobaven els nostres punts de contacte: aquelles zones del cos, què a l'estirar-nos entren en contacte amb el terra. A partir d'aquí hem ubicat el nostre eix central, un eix imaginari que passa pel centre del nostre cos de dalt a baix. Un cop ubicat al sòl, l'hem tornat a buscar de peus. Hi havia persones que l'han reconegut fàcilment i s'hi sentien còmodes amb ell, d'altres que per trobar-lo han hagut de realitzar un esforç extra, i algunes que no sabien ben bé com arribar a ell. A mi, m'ha resultat fàcil col·locar-me en el meu eix central, i m'he adonat que m'hi sentia còmode i familiaritzada.
Després d'aquestes pràctiques entorn del nostre cos, ens hem desplaçat al nostre altre gran protagonista de la comunicació, la veu. I ho hem fet mitjançant un exercici: havíem d'encistellar unes síl·labes: RI-QUI-TI-QUI-TA-VI. Ho hem probat tots junts, i després en grups petits ho hem fet individualment per trobar els nostres punts a treballar, per on mancava la nostra veu a l'hora d'utilitzar-la en públic.
A l'inici de la sessió hem comentat breument un exercici d'enregistrament que havíem realitzat prèviament a casa. Aquest consistia en avaluar la nostra comunicació a través de la visualització del nostre propi enregistrament de dues maneres, només escoltant-lo, i visualitzant-lo i escoltant-lo a la vegada. La meva valoració era més negativa quan no només m'escoltava sinó que també em veia expressar-me. Això m'ha ajudat a veure que no em sento còmode amb la meva expressió corporal, i és un punt que m'interessa treballar i potenciar.
Sentir-nos còmodes amb el nostre cos i veu i la nostra manera d'utilitzar-los és imprescindible per poder realitzar una comunicació efectiva, i per poder fer això, abans de poder treballar-ho, ens hem de conèixer. Estic sorpresa de que fins els 21 anys no hagi tingut mai el neguit ni l'oportunitat de descobrir més sobre aquests components tan importants que formen part de mi. Alhora em sento molt agraïda i emocionada de tenir la oportunitat de poder fer-ho ara, i descobrir qui sóc com a comunicadora, per poder conèixer què puc fer per millorar i donar una millor versió de mi mateixa. Penso que aquest tipus de formació hauria d'estar present des de ben petits i al llarg de la vida, doncs, som èssers socials i vivim al voltant de la comunicació, i desgraciadament són poques les vegades que se'ns ensenya o ajuda a potenciar-la.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada