Com respirem?

 Avui ens hem centrat en com respirem, sobretot en el moment de projectar la veu. El sistema respiratori ens permet fer l'acte de la respiració, el qual assegura la nostra supervivència, i per tant és un sistema que actua de manera inconscient. Però també ens permet modular-lo, regular-lo i convertir-lo en una acció conscient. Això ens permet facilitar la nostra comunicació, i que la veu pugui sortir amb facilitat i no com un esforç extra.

Hi ha dues formes de respirar, doncs, agafant l'aire o deixant-lo entrar. Agafar l'aire ens dificulta molt la projecció, i fa que el nostre cos no pugui captar-lo des de diferents parts. Això fa que, per exemple, ens costi llegir un text molt llarg, o se'ns acabi l'aire en mig d'una cançó. En canvi, si podem anar desplaçant l'aire per diverses parts del cos, amb una flexibilitat, la projecció és molt més fàcil i natural. D'això se'n diu respiració diafragmàtica o costo-diafragmàtica. La respiració és un element que fàcilment es mobilitza, però hem d'aprendre a saber fer-ho conscientment per facilitar-li la tasca.

Al llarg de la sessió hem estat practicant i experimentant amb la nostra respiració durant la projecció de la veu. Ho hem fet amb múltiples recursos i postures, com a quatre potes i bordant, amb el cap a terra, amb els genolls a terra... El nostre cos es contreia i relaxava, desplaçava l'aire, es movia, segons com projectàvem la veu. El nostre cos era flexible.

Aquest tipus d'activitats m'han fet recordar i incidir en la reflexió que vaig compartir la setmana passada, sobre la importància de fer tot això des de la consciència, per poder facilitar l'aprenentatge i adaptació del nostre cos. Respirar, malgrat que sempre pugui ser inconscicent, pot ser molt útil des de la concentració i atenció, per tal d'avançar i ajudar al nostre cos. Si no escoltem al nostre cos, no el podem conèixer, i si no el coneixem no el podem treballar.